El concepte d'ètica i estètica
Després de molts debats i lectures, entre nosaltres i amb el grup, vam
veure que en parlar d'ètica i estètica es repetia una constant: la
relació entre la mirada individual i la mirada universal, entre la
manera personal i la manera col·lectiva de veure el món, així com la
cohabitació d'ambdues. Sense saber exactament si són el mateix, si són
diferents o si hi ha límits entre elles, sí creiem que havien d'anar de la
mà en el desenvolupament del concepte. I és que ètica i estètica
fonamenten el món quant a mirades, aproximacions, configuracions... per
això deia Wittgenstein que “en ètica i estètica solament cal parlar en
primera persona”, encara que fent ús sempre d'exemples variats i
concrets, que és precisament el que nosaltres fem amb aquest projecte.
Seguint aquesta metàfora de "mirades" (cap al món, cap a l'art), entenem quatre mirades individuals fonamentals, que, com a conjunt, conformen la visió col·lectiva de la idea de l'exposició: una mirada a la col·lecció de la facultat de Belles arts a partir dels conceptes d'ètica i estètica.
a) La visió teòrica.
Són molts els autors que han reflexionat, al llarg de la història de la filosofia, sobre la relació entre ètica i estètica. A l'hora de fer una selecció, hem seguit a autors com Wittgenstein, Walter Benjamin, Mieke Bal, Amelia Valcarcel, Carla Carmona, Eugenio Trias o Pierre Bourdieu, entre d' altres.
b) La visió de l'artista creador
Des del procés creatiu-artístic es pot fer una reflexió particular sobre ètica i estètica. L'artista té una mirada/posicionament cap al món (ètica) que plasma a través de la seva obra, generant amb això un llenguatge artístic (estètica). L'artista ha de respectar els límits del seu propi llenguatge i desenvolupar el seu propi joc, encara que no es faci sempre de forma conscient.
“Hi ha una manera de fer les coses, de ballar amb els esdeveniments, que té l'harmonia suficient com per "ressonar" en el silenci, allí on les paraules no tenen gens que dir. Aprehender aquesta manera és fer art, i és també fer el ben” (Carla Carmona).
c) La visió de l'espectador
La manera que tenim cadascun d'observar i mirar l'obra d'art és el reflex de la nostra pròpia mirada cap al món. L'actitud cap a l'obra d'art pot il·luminar com ens enfrontem a la vida i al que ens envolta. La nostra mirada pot canviar el món mitjançant la transformació de la nostra actitut cap a ell.
“No pensis, mira”, deia Wittgenstein.
d) Nostra Visió
El propi projecte d'aquesta exposició configura també una mirada particular a prop de la qüestió. En el procés de creació d'una exposició existeix una combinació de posicionaments individuals (el de les diferents persones que col·laboren en aquest projecte) i d'un posicionament col·lectiu (el discurs expositiu que hem generat entre tots a partir de les obres seleccionades).
Entenem també que l'obra en si mateixa no es presenta mai aïllada, ni del seu entorn ni de la mirada que l'observa. Per tant, en la presentació i selecció de la col·lecció, busquem la manera més adequada perquè el conjunt transmeti tant com una sola obra.
Si partim de la base que l'ètica i l'estètica van de la mà (sense tenir clar si són el mateix), cadascuna de les obres exposades contindran aquesta idea en elles mateixes, o almenys la intenció de contenir-la.
Seguint aquesta metàfora de "mirades" (cap al món, cap a l'art), entenem quatre mirades individuals fonamentals, que, com a conjunt, conformen la visió col·lectiva de la idea de l'exposició: una mirada a la col·lecció de la facultat de Belles arts a partir dels conceptes d'ètica i estètica.
a) La visió teòrica.
Són molts els autors que han reflexionat, al llarg de la història de la filosofia, sobre la relació entre ètica i estètica. A l'hora de fer una selecció, hem seguit a autors com Wittgenstein, Walter Benjamin, Mieke Bal, Amelia Valcarcel, Carla Carmona, Eugenio Trias o Pierre Bourdieu, entre d' altres.
b) La visió de l'artista creador
Des del procés creatiu-artístic es pot fer una reflexió particular sobre ètica i estètica. L'artista té una mirada/posicionament cap al món (ètica) que plasma a través de la seva obra, generant amb això un llenguatge artístic (estètica). L'artista ha de respectar els límits del seu propi llenguatge i desenvolupar el seu propi joc, encara que no es faci sempre de forma conscient.
“Hi ha una manera de fer les coses, de ballar amb els esdeveniments, que té l'harmonia suficient com per "ressonar" en el silenci, allí on les paraules no tenen gens que dir. Aprehender aquesta manera és fer art, i és també fer el ben” (Carla Carmona).
c) La visió de l'espectador
La manera que tenim cadascun d'observar i mirar l'obra d'art és el reflex de la nostra pròpia mirada cap al món. L'actitud cap a l'obra d'art pot il·luminar com ens enfrontem a la vida i al que ens envolta. La nostra mirada pot canviar el món mitjançant la transformació de la nostra actitut cap a ell.
“No pensis, mira”, deia Wittgenstein.
d) Nostra Visió
El propi projecte d'aquesta exposició configura també una mirada particular a prop de la qüestió. En el procés de creació d'una exposició existeix una combinació de posicionaments individuals (el de les diferents persones que col·laboren en aquest projecte) i d'un posicionament col·lectiu (el discurs expositiu que hem generat entre tots a partir de les obres seleccionades).
Entenem també que l'obra en si mateixa no es presenta mai aïllada, ni del seu entorn ni de la mirada que l'observa. Per tant, en la presentació i selecció de la col·lecció, busquem la manera més adequada perquè el conjunt transmeti tant com una sola obra.
Si partim de la base que l'ètica i l'estètica van de la mà (sense tenir clar si són el mateix), cadascuna de les obres exposades contindran aquesta idea en elles mateixes, o almenys la intenció de contenir-la.
Material relacionat:
- TRIAS, Eugenio. Ètica y estética. Especial Wittgenstein El Cultural
- EVKRIST, Inger. Ética y Estética . V Encuentro Mesoamericano Escultura y Escritura
- VALCÁRCEL, Amelia. Ética y estética: confrontaciones y coincidencias (2a sessió)
- VALCÁRCEL, Amelia. Ética contra Estética
- BENJAMIN, Walter. Constelaciones . Círculo de Bellas Artes de Madrid
- CORAZÓN, Alberto. Ver o no ver, esa es la cuestión. El País
- BAL, Miekel, Trabajar con conceptos: el anacronismo como lupa" UPV
- CAMPS, Victòria, Ética y Estética. El País
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada